Comencem el mes d’abril amb l’amenaça d’una quarta onada. La ciutadania (uns més que altres) acumulen mesos de restriccions en la mobilitat i en l’oci. La primavera i l’horitzó del bon temps fan inaguantable un nou confinament estricte. Una cosa és quedar-se a casa a l’hivern i una de molt diferent quan arriba el bon temps. Aquesta visió no ens deixa pensar amb claredat. Qualsevol notícia als mitjans pot provocar una fuga de turistes cap a altres destinacions i qualsevol normativa en qualsevol moment de juliol pot impedir que vinguin. Ho acabem de veure amb les cancel·lacions provocades per l’anunci de tornada al confinament comarcal.
Quan un observa totes aquests senyals, que porten a situacions radicalment diferents té importants problemes en planificar i prendre decisions. Davant d’aquesta situació, s’hi troba tot el sector turístic. Des dels hotels als restaurants, les agències i també les institucions sectorials, des de l’Agència de Turisme de Catalunya a tots els patronats municipals. Les decisions que prenguin tindran conseqüències al conjunt del sector.
Simplificant molt, ens trobem davant de dos escenaris possibles de com serà la temporada turística, dos escenaris totalment oposats.
Aquesta incertesa afecta directament la temporada turística.
El primer escenari (l’optimista) és el d’un estiu amb ràtios relativament elevats de vacunació, amb un cert control de la Covid i, per tant, amb una mobilitat relativament factible. El sector fa mesos que està preparant els seus establiments per reduir els riscos de contagi i aportar una sensació de seguretat. Els turistes europeus, necessitats de sol i bon temps, estan preparant les seves vacances a casa nostra i omplen la nostra costa i el nostre territori. D’una forma diferent al 2019, però amb grans volums i elevades despeses. Aquesta temporada turística és crucial per a la recuperació del sector.
El segon escenari (el pessimista) passa per una mala gestió prèvia o simplement per l’infortuni d’una fortíssima onada de Covid durant els mesos d’estiu. Les normatives es tornen a fer més rígides i els turistes han de quedar-se als seus territoris o senzillament decideixen quedar-s’hi. Hotels, restaurants, apartaments de lloguer… es queden buits.
L’hoteler, la propietària del restaurant o fins i tot el gerent del Patronat Municipal de Turisme no té avui, i no tindrà durant força temps, la seguretat sobre quin dels escenaris s’esdevindrà. I molt menys té la capacitat d’afavorir un escenari més positiu per als seus interessos. Llavors, pot pensar que l’escenari pessimista és el que es materialitzarà. Si és així, probablement, les decisions a prendre són fàcils: reducció de costos, mantenir el negoci a mínims o, fins i tot, tancar-lo.
Tanmateix, si pensa que s’esdevindrà l’escenari optimista, reforçarà el seu equip, s’assegurà dels proveïments dels diferents productes, potser farà algunes inversions i invertirà en publicitat. Estarà preparat per una temporada amb molt de moviment.
Però, què passa si erra en la seva predicció? Si augura un escenari pessimista i els turistes inunden casa nostra. Doncs que haurà perdut moltes oportunitats de negoci. I si és a l’inrevés? Augura uns escenaris optimista i es troba una realitat pessimista, no podrà recuperar les inversions i ni podrà compensar les despeses. I haurà de tancar.
Avui, l’empresariat turístic ha de treballar en els dos escenaris a la vegada. En un escenari d’alt volum de turistes i en un escenari totalment oposat. Expansió i supervivència. Això demana molta flexibilitat, posposat al màxim determinades decisions o traslladar part de la incertesa a altres actors (clients, treballadors, proveïdors…).
Aquest dilema és traslladable a moltes altres decisions en l’àmbit empresarial on domina la incertesa i la capacitat de l’empresa sobre que ha de passar és molt limitada.
Des de la nostra perspectiva i per concloure i generalitzar, posem una mica d’ordre en un futur incert per definició:
- Tenir identificats els escenaris rellevants i els possibles impactes en l’organització.
- Preparar-se per aquests diferents escenaris, per als més probables, per als que suposen un major impacte. I això vol dir:
- a) Ser capaç de prevenir els escenaris negatius
- b) Ser capaç d’aprofitar els escenaris positius.
A les organitzacions ens toca cada vegada més planificar en la incertesa, avançar-se a situacions futures, no només per guanyar, sinó per sobreviure i mantenir-se. Ja no n’hi ha prou en adaptar-se a les realitats, cal avançar-se a elles.
