INVESTIGACIÓ DE MERCATS

INVESTIGACIÓ SOCIOLÒGICA

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

GESTIÓ DE L’ENTORN

 

 

 

 

ACTUALITAT

Mystery shopper: una eina per competir millor

El mystery shopper, també conegut com a client misteriós, és una metodologia d’investigació de mercats que consisteix en que persones contractades expressament per aquesta finalitat, visiten un establiment, utilitzen un servei o s’informen d’un producte amb la finalitat real d’avaluar la qualitat del servei i observar l’experiència del client. Aquesta tècnica és molt transversal, per la qual cosa es pot utilitzar per avaluar una àmplia gamma de factors, des de l’atenció al client, la qualitat dels productes o serveis, la neteja de les instal·lacions, la rapidesa del servei o com aquest es presta, l’eficàcia del servei postvenda o per contrastar preus dels competidors.

Com es pot comprovar, el mystery shopper es pot aplicar arreu, fins i tot a l’administració pública, tot i que cal destacar que la seva màxima eficiència es produeix quan una empresa té una xarxa de distribució extensa (cadenes de pizzeries, de supermercats,…) o quan es per el control directe sobre aquesta xarxa (franquícies, associats, empreses subcontractades,…). Això és degut al que aquesta eina ajuda a controlar que tots els establiments ofereixin de forma homogènia el mateix producte o servei.

Però, sobretot, és important diferenciar el concepte d’observació objectiva que fa el comprador misteriós de l’avaluació de la satisfacció del servei que és allò que mesuren els compradors reals. La primera tracta de ser una mesura imparcial objectiva i neutra duta a terme per una persona que es fa passar per comprador (no és realment un comprador), mentre que els compradors reals incorporen expectatives, necessitats, vivències particulars, sensacions… Les dues mesures son complementaries, però son totalment diferents.

Amb el plantejament anterior, la tècnica està adreçada a la millora de la pròpia prestació del servei. És a dir, les empreses l’apliquen per millorar allò que fan i com ho fan. Tanmateix, hi ha una altra aplicació de la tècnica, quan aquesta es dirigeix cap als competidors. Fa ja molts anys que es va veure que aquesta tècnica era ideal per comparar la prestació del servei per part de la pròpia empresa amb els competidors (el que es coneix com benchmark), i es va veure també que els beneficis de l’aplicació del Mistery Shopper eren evidents perquè permeten conèixer des del detall dels serveis que un competidor presta, la forma com es relaciona amb els clients, com es gesta la comercialització, la rapidesa amb què es fa, els nivells de preus, els processos de negociació, arribant fins i tot a la prestació real del servei…

Si considerem que tot mercat té oferta i demanda, aquesta és una gran eina per conèixer la banda de l’oferta, amb la qual es competeix. I d’altra banda permet ser una porta d’accés de les petites empreses al coneixement objectiu sobre el funcionament dels seus mercats, que és una cosa realment necessària.

Així doncs, i per concloure, gràcies a l’aplicació d’aquestes tècniques les empreses poden:

  • Desenvolupar la cartera de serveis
  • Millorar el procés de venda, en termes protocols i argumentaris de vendes
  • Adequar els nivells de preus
  • Millorar la prestació general del servei
  • Eliminar barreres a la compra
  • Reduir o eliminar factors que generen una experiència negativa als clients
  • Motivar els treballadors a millorar

Per desenvolupar satisfactòriament aquesta metodologia i que realment ens aporti resultats útils per al negoci, és clau que el procés de mistery shopper tingui supervisió d’una empresa externa experta, que pugui posar la visió d’objectivitat i neutralitat, per una banda, i la de professionalitat en el procés per l’altra.

 

Opinió | Indicador d’Economia

NO ET PERDIS RES,

SEGUEIX-NOS

EXPLORA ELS NOSTRES ARTICLES

Descobreix els nostres articles i publicacions

Tres mesos que han canviat com entenem el futur

La dada no decideix: el problema és qui assumeix el criteri

El client responsable

Una oportunitat per repensar els serveis públics

El clúster TIC Catalunya Sud: un diamant que cal seguir polint

La paradoxa del coneixement en l’era de la informació

Innovació

La potència sense control … deia l’anunci de Pirelli

Tot canvia i tot segueix igual

La gestió de l’error i la cultura de l’organització

Entrepreneur In Love

Límits i riscos de la IA al mon de l’empresa

Pròxima estació: Àrea Metropolitana

Validant la innovació

Nadal a Reus

Mystery shopper: una eina per competir millor

El món s’acaba el 31 de desembre?

Estratègia i negociació: el joc del gallina guiant les decisions empresarials

Més enllà de les valoracions de 5 estrelles

Intel·ligència Artificial i els reptes de les pimes

Reptes de l’automoció

Els avantatges de contractar (bons) professionals

Les barreres a la innovació

L’entrenador de l’endemà

No t’ho quedis dintre!

Inflació i comportament del consumidor

Les pimes, actors necessaris davant el repte ambiental

Clúster, paraula de moda al món empresarial

Mirar els futurs possibles

Mirar el futur en context de guerra

Una assignatura pendent de la transformació digital

Empatia en el món digital

Eines per al Reus Comercial del 2022

Matriu d’afectacions, punt de partida de la nova realitat

Temporada turística 2021, la dificultat de prendre decisions en la incertesa

Menys despesa, però que es quedi a prop

Estudios sociológicos en tiempos de ‘smart cities’

Creix el pessimisme sobre la conjuntura entre les empreses de l’àrea de la Cambra de Comerç de Reus

Mirant el RGPD amb altres ulls

Per què diuen neuromarqueting quan volen dir màrqueting?

L’impacte (relatiu) de l’Aeroport de Reus

El repte de l’aigua

Horitzó 2020: les innovacions que venen

ExproReus, motor de l’economia

Les barreres a la transformació Digital

Alerta amb les enquestes electorals!

La Responsabilitat Social no és una prioritat

El diàleg amb l’entorn, oportunitat per a les organitzacions

Conjuntura Empresarial: més del mateix (però una mica millor)

La necessitat de la prospectiva

Polítiques culturals: molt més que retorn econòmic