INVESTIGACIÓ DE MERCATS

INVESTIGACIÓ SOCIOLÒGICA

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

GESTIÓ DE L’ENTORN

 

 

 

 

ACTUALITAT

Les barreres a la innovació

En un moment de grans canvis, de molta incertesa i amb importants reptes de futur, les empreses no tenim més alternativa que fer front a la realitat actual. I quin paper pot jugar la Innovació? Al #Trinxat d’Octubre es debatia amb Àurea Rodríguez sobre el concepte base d’innovació, doncs sembla difícil d’acotar i que hi ha visions diferents.

Innovació es podria definir com fer les coses de forma diferent a com s’ha fet fins ara. I aquest fet diferent, hauria de suposar una millora. Hi ha força consens en distingir Innovació de creativitat o imaginació. Si és innovació, s’han de fer coses, hi ha d’haver aplicació. No es pot quedar en una idea brillant.

Hi ha qui limita la innovació als grans canvis tecnològics (velcro, blockchain, impremta,…), però hi ha força consens en incloure-hi també qualsevol petita millora. També s’hi inclouria una millora que fa una empresa que és novetat per a l’empresa, però que ja s’està aplicant a altres llocs. I qui per definir innovació necessita la validació del receptor de la mateixa. Seria innovació quan el client rep aquella novetat.

Es important també no limitar el concepte al desenvolupament del producte. També pot donar-se en la forma de producció, en l’organització de l’empresa, en la comercialització… però també a qualsevol activitat humana com educar els fills.

La innovació pren la seva importància perquè és la clau de la competitivitat de les empreses i els territoris, més en moments com els actuals de canvis constants i on més que mai és aplicable la paradoxa de la Reina Vermella: «Aquí, hay que correr todo lo posible para permanecer en el mismo lugar. Para llegar a otro sitio hay que correr el doble de rápido»

Si tan important és la innovació, perquè s’aplica tant poc? El motor de la innovació és una situació de crisi. La pressió de que les coses no estan bé, que hi ha quelcom que no funciona, que no entra ningú a la botiga o al restaurant, que no ens compren els productes… «La necesidad agudiza el ingenio» diu la cita, per tant és davant situacions dramàtiques on pot aparèixer la innovació.

Però, si no hi ha pressió per fer les coses d’una altra manera, perquè les hauríem de canviar? Aquesta pressió es percep clarament a les empreses, que es mouen majoritàriament en entorns competitius. Si les empreses no fan les coses bé, si no fan les coses millor que els seus competidors, perden els seus avantatges competitius. I llavors els clients deixen de comprar. La pressió del mercat és una important pressió per a la innovació.

I doncs, i tot i això, perquè no passa? De la mateixa manera que cal una «pressió», cal una motivació. Cal veure la pressió que actua des d’una perspectiva negativa, de fugida, com l’anvers de la moneda que és la motivació que porta a creure que mitjançant la innovació, fent les coses de forma diferent hi ha possibilitats de millorar.

I amb la motivació hi ha d’haver una ruta, un camí, una estratègia. La innovació no pot ser un plantejament aleatori, erràtic. I per definir aquesta estratègia és clau conèixer el mercat al qual es dirigeix l’empresa. Les necessitats, problemàtiques, motivacions, els processos de decisió i compra,—

Tanmateix, a les estratègies se les menja la cultura per esmorzar. Molts dels experts reconeguts del país, com la mateixa Àurea o en Xavier Marcet, destaquen el pes del factor cultural. Per tal que a les organitzacions frueixi la innovació cal desenvolupar cultures innovadores i això vol dir facilitar la generació d’idees noves, facilitar la realització de proves, facilitar l’experimentació i acceptar el fracàs. Valorar els intents més que castigar els errors. Eliminar les pors al canvi i les pors a les represàlies per les possibles errades.

I un altre factor rellevant per no poder innovar és la falta de qualificació de la plantilla de l’empresa. Sense suficient formació sobre les diferents àrees i processos que es realitzen, mancaran soluciones de com es poden millorar.

Les idees son claus per innovar, son necessàries, però no son suficients. Cal mantenir una cultura que sigui receptiva a les noves idees, que aquestes no es decapitin (com fa la Reina vermella al conte d’Alicia). Aquesta cultura inclou la idea que una empresa innovadora és conscient que la innovació no porta resultats certs i molt menys immediats, porta incertesa, suposa probabilitats d’èxit, però també de fracàs. La innovació es comença sent conscients del possible fracàs.

Continua sent prou fàcil això d’innovar. Però per innovar son claus els recursos. Sense recursos la innovació es pot ofegar a les primeres de canvi, en qualsevol organització. Recursos en diners, en capacitats, en temps i en hores. Recursos que s’han de retirar d’altres prioritats que té l’organització. Recursos que no es destinaran als ingressos a curt termini, que no generaran beneficis en l’actual exercici. Però que son el camí (que no la garantia) de supervivència, creixement i prosperitat a llarg termini.

Opinió | Indicador d’Economia

NO ET PERDIS RES,

SEGUEIX-NOS

EXPLORA ELS NOSTRES ARTICLES

Descobreix els nostres articles i publicacions

joves ceres

La bretxa generacional en el consum: entre el context i els valors

tecnologiaceres

Tres mesos que han canviat com entenem el futur

La dada no decideix

La dada no decideix: el problema és qui assumeix el criteri

mondigital ceres

Reptes del comerç en un món digital

client responsable

El client responsable

serveispublics

Una oportunitat per repensar els serveis públics

cluster

El clúster TIC Catalunya Sud: un diamant que cal seguir polint

era digital

La paradoxa del coneixement en l’era de la informació

contacte negrehome

Innovació

inv mercats

La potència sense control … deia l’anunci de Pirelli

canvis

Tot canvia i tot segueix igual

gestio error

La gestió de l’error i la cultura de l’organització

emprenedor

Entrepreneur In Love

IA

Límits i riscos de la IA al mon de l’empresa

area metropolitana

Pròxima estació: Àrea Metropolitana

innovacio

Validant la innovació

nadalareus

Nadal a Reus

mystery

Mystery shopper: una eina per competir millor

31desembre

El món s’acaba el 31 de desembre?

estrategica

Estratègia i negociació: el joc del gallina guiant les decisions empresarials

5 estrelles

Més enllà de les valoracions de 5 estrelles

pimes

Intel·ligència Artificial i els reptes de les pimes

automocio

Reptes de l’automoció

bonsprofessionals

Els avantatges de contractar (bons) professionals

ceresinnovacio

Les barreres a la innovació

entrenador

L’entrenador de l’endemà

client

No t’ho quedis dintre!

inflacio

Inflació i comportament del consumidor

sostenbilitat

Les pimes, actors necessaris davant el repte ambiental

clusterr

Clúster, paraula de moda al món empresarial

futur empresarial

Mirar els futurs possibles

futurescenari

Mirar el futur en context de guerra

transformaciodigital

Una assignatura pendent de la transformació digital

empatia

Empatia en el món digital

comerc de reus

Eines per al Reus Comercial del 2022

segmentacio

Matriu d’afectacions, punt de partida de la nova realitat

incertesa

Temporada turística 2021, la dificultat de prendre decisions en la incertesa

crisis

Menys despesa, però que es quedi a prop

crisis ambiental

Estudios sociológicos en tiempos de ‘smart cities’

pesimisme

Creix el pessimisme sobre la conjuntura entre les empreses de l’àrea de la Cambra de Comerç de Reus

rgpd

Mirant el RGPD amb altres ulls

neuromarqueting

Per què diuen neuromarqueting quan volen dir màrqueting?

aeroport reus

L’impacte (relatiu) de l’Aeroport de Reus

repteaigua

El repte de l’aigua

tecnologia

Horitzó 2020: les innovacions que venen

impacteeconomic

ExproReus, motor de l’economia

transformacio digital

Les barreres a la transformació Digital

encuesta electoral

Alerta amb les enquestes electorals!

rsc

La Responsabilitat Social no és una prioritat

empresasocietat

El diàleg amb l’entorn, oportunitat per a les organitzacions

conjuntura empresarial

Conjuntura Empresarial: més del mateix (però una mica millor)

prospectiva

La necessitat de la prospectiva

politiques culturals

Polítiques culturals: molt més que retorn econòmic