INVESTIGACIÓ DE MERCATS

INVESTIGACIÓ SOCIOLÒGICA

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

GESTIÓ DE L’ENTORN

 

 

 

 

ACTUALITAT

La potència sense control … deia l’anunci de Pirelli

En un anterior article “Entrepreneur in Love” (veure QR), ens centràvem en la passió dels emprenedors per les seves idees. En cadascun d’aquests projectes hi ha mesos, o fins i tot anys, d’esforç, il·lusió i dedicació per posar-los en marxa i sortir al mercat. És comprensible que en ocasions els emprenedors es resisteixin a canviar característiques de la seva idea o que desestimin crítiques constructives que podrien millorar el projecte. Entre les fórmules per reduir el risc que l’enamorament porti a la ruïna esmentàvem la visió d’experts i els estudis de mercat.

Però en tot aquest procés i sobretot abans de fer totes les inversions en el llançament de la idea i els esforços que vindran després, és crucial replantejar-ne la viabilitat i els seu grau d’èxit, fent-se tot tipus de preguntes: triomfarà el meu producte? És realment innovador? En què es diferencia de la resta? Quin valor únic ofereix als consumidors? Qui serà el comprador tipus? Per què la gent no comprarà el producte? Quins ajustos he de fer per minimitzar els riscos?

És aquí on l’emprenedor, tot i voler tenir tots els detalls sota control, ha d’aprendre a confiar en professionals externs que aportin una visió objectiva i sense biaixos, capaç de respondre aquestes preguntes clau.  La subjectivitat i l’enamorament, poden portar males passades.

Consultors de màrqueting i estratègia, agències, tècnics d’emprenedoria i, sobretot, investigadors de mercat, són figures clau per avaluar amb rigor una idea de negoci.  L’experiència i bagatge d’aquests professionals, juntament amb el coneixement i passió de l’emprenedor, permetran avaluar la idea en la seva totalitat i prendre les millors decisions.

Quina és la contribució dels investigadors de mercat en l’avaluació d’idees innovadores?

  • Avaluació del grau d’ innovació: Pot determinar el nivell d’ innovació d’ una idea en funció de les seves característiques diferencials, el seu potencial disruptiu, comparant amb altres projectes empresarials similars.
  • Detectar punts forts i febleses de la idea, ja sigui des de la perspectiva del propi producte o des de la perspectiva dels potencials compradors: perquè comprarien o perquè no comprarien el nou producte.
  • Refinament de la proposta de valor: Ajudar els emprenedors a articular de manera clara i convincent el valor únic que ofereix la seva idea, destacant els beneficis per als clients i distanciant-se de la competència.
  • Anàlisi de la competència: Identificar els competidors existents i emergents, així com les seves fortaleses i debilitats, permet als emprenedors comprendre millor el panorama competitiu i desenvolupar estratègies diferenciadores.
  • Identificació d’oportunitats i tendències: Identificar nínxols de mercat sense explotar, tendències emergents i intentar avançar-se a possibles canvis en l’ entorn que podrien afectar la innovació, la qual cosa permet als emprenedors anticipar-se i adaptar-se.
  • Analitzar a fons el públic objectiu -necessitats, preferències, hàbits de compra i canals de comunicació- és clau per ajustar la proposta de valor i l’estratègia de màrqueting…

 

Al llarg de l’experiència com investigadors hem vist com gràcies a estudis previs al llançament del producte al mercat, aquest es reformulava, es descobria que hi havia 2 tipus de segments de potencials clients molt diferenciats, es copsava la predisposició a pagar, o es definir millor la proposta de valor, el missatge que calia comunicar o fins i tot hem vist com idees teòricament molt bones, es tornaven a guardar al calaix per la seva poca probabilitat d’èxit.

Comptar amb l’acompanyament d’un equip d’investigadors de mercats durant el procés de creació i maduració d’una idea pot marcar la diferència entre una innovació reeixida i una oportunitat perduda. L’anàlisi de mercat no només permet validar la proposta inicial, sinó que també ajuda a detectar ajustos necessaris abans i després del llançament, assegurant així una millor adaptació a les necessitats del consumidor.

En aquest context, l’aplicació de la intel·ligència artificial està transformant la manera com es realitzen aquests processos. Un exemple d’aquesta evolució és el procés de compra innovadora que està duent a terme Redessa, que ha impulsat el desenvolupament de noves eines d’anàlisi. En aquesta línia, a Ceres hem integrat solucions basades en IA per avaluar idees innovadores, complementant metodologies ja consolidades com els tests de concepte i els tests de producte. Aquestes eines proporcionen informació essencial sobre la percepció de la idea, els beneficis més valorats, les barreres a la compra i els aspectes a millorar.

Aquest tipus d’estudis no només són fonamentals abans del llançament, sinó també en etapes posteriors per ajustar l’estratègia segons la resposta del mercat. Així, la combinació entre la visió de l’emprenedor i una anàlisi rigorosa del mercat esdevé un factor clau per transformar una bona idea en un projecte viable i competitiu. Aprofitar el coneixement dels professionals del sector i les eines més avançades pot marcar la diferència a l’hora de posicionar amb èxit una innovació al mercat.

 

Opinió | Indicador d’Economia

NO ET PERDIS RES,

SEGUEIX-NOS

EXPLORA ELS NOSTRES ARTICLES

Descobreix els nostres articles i publicacions

Tres mesos que han canviat com entenem el futur

La dada no decideix: el problema és qui assumeix el criteri

El client responsable

Una oportunitat per repensar els serveis públics

El clúster TIC Catalunya Sud: un diamant que cal seguir polint

La paradoxa del coneixement en l’era de la informació

Innovació

La potència sense control … deia l’anunci de Pirelli

Tot canvia i tot segueix igual

La gestió de l’error i la cultura de l’organització

Entrepreneur In Love

Límits i riscos de la IA al mon de l’empresa

Pròxima estació: Àrea Metropolitana

Validant la innovació

Nadal a Reus

Mystery shopper: una eina per competir millor

El món s’acaba el 31 de desembre?

Estratègia i negociació: el joc del gallina guiant les decisions empresarials

Més enllà de les valoracions de 5 estrelles

Intel·ligència Artificial i els reptes de les pimes

Reptes de l’automoció

Els avantatges de contractar (bons) professionals

Les barreres a la innovació

L’entrenador de l’endemà

No t’ho quedis dintre!

Inflació i comportament del consumidor

Les pimes, actors necessaris davant el repte ambiental

Clúster, paraula de moda al món empresarial

Mirar els futurs possibles

Mirar el futur en context de guerra

Una assignatura pendent de la transformació digital

Empatia en el món digital

Eines per al Reus Comercial del 2022

Matriu d’afectacions, punt de partida de la nova realitat

Temporada turística 2021, la dificultat de prendre decisions en la incertesa

Menys despesa, però que es quedi a prop

Estudios sociológicos en tiempos de ‘smart cities’

Creix el pessimisme sobre la conjuntura entre les empreses de l’àrea de la Cambra de Comerç de Reus

Mirant el RGPD amb altres ulls

Per què diuen neuromarqueting quan volen dir màrqueting?

L’impacte (relatiu) de l’Aeroport de Reus

El repte de l’aigua

Horitzó 2020: les innovacions que venen

ExproReus, motor de l’economia

Les barreres a la transformació Digital

Alerta amb les enquestes electorals!

La Responsabilitat Social no és una prioritat

El diàleg amb l’entorn, oportunitat per a les organitzacions

Conjuntura Empresarial: més del mateix (però una mica millor)

La necessitat de la prospectiva

Polítiques culturals: molt més que retorn econòmic