Corre per les xarxes un acudit força visual sobre els actuals sistemes educatius que no tenen en compte les aptituds naturals de cada alumne i on s’acaba valorant a tothom amb el mateix criteri. La crisi econòmica i potser també de valors ha acabat fent que aquesta simplificació es traslladi a les polítiques públiques. S’espera que les polítiques industrials creïn ocupació i ajudin als territoris a ser més competitius davant el mercat exterior. Però, aquest és el criteri que cal adoptar a l’hora de marcar els objectius, les estratègies i fins i tot les accions concretes fora del marc de les polítiques econòmiques?
Es demana a les polítiques culturals que tinguin un clar retorn econòmic en creació d’ocupació o generació d’activitat econòmica (i el mateix per les polítiques educatives, ambientals o socials). Aquesta tensió ha estat especialment elevada en un moments on els recursos públics s’han vist reduïts de forma important i els regidors de cultura han hagut de passar pel sedàs de la necessitat de quadrar els pressupostos i el control exigit des de les hisendes públiques. Així doncs, massa vegades s’ha acabat defensant de la cultura només en base a aquest potencial de retorn econòmic.
En cadascun d’aquest camps (cultura, medi ambient,…) les administracions públiques haurien de marcar uns objectius inherents al seu camp: objectius culturals per a les polítiques culturals. Cada vegada més s’intenta donar la volta a aquesta situació, ho hem detectat a països com UK o França, però costa de trobar a Catalunya.
Quins podrien ser els objectius de les polítiques culturals? a) incrementar les relacions de la població (bonding i bridging) i reduir el risc d’exclusió b) actuar sobre el sentiment d’identitat i pertinença de la població c) provocar una visió més crítica del món, reconèixer i entendre les problemàtiques i per suposat el gaudi, les experiències, les emocions viscudes i una major capacitat d’entendre la cultura.
Es tracta que ens oblidem del retorn econòmic? No. El retorn econòmic de les activitats culturals és molt rellevant al nostre territori i és la base de les estratègies d’atracció de visitants en molts municipis. Així doncs, el que cal, és posar els valors de les polítiques culturals en el centre d’aquestes polítiques.
