INVESTIGACIÓ DE MERCATS

INVESTIGACIÓ SOCIOLÒGICA

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

GESTIÓ DE L’ENTORN

 

 

 

 

ACTUALITAT

Nadal a Reus

Dur a terme accions exitoses no és gens fàcil. L’acció concreta ha d’anar precedida de l’estratègia i la planificació. Però tot sovint també per la consolidació de la pròpia acció.

Normalment les primeres edicions no resulten exitoses, però si no es dona l’oportunitat per una segona edició és impossible que aquesta es consolidi.

I això, en l’administració local actual, tot sovint no és fàcil ni gaire comú. Els canvis en alcaldia i les regidories massa vegades no accepten l’herència rebuda.

L’èxit de FiraTàrrega només s’entén per una ciutat que hi ha cregut durant dècades.

Aquest és el cas també de la campanya de Nadal a Reus, una acció impulsada per l’Ajuntament de Reus que any rere any es va consolidant i que fa que la ciutat sigui un atractiu a visitar per a la població de l’entorn en aquestes dates. I aquestes visites, en menor o major mesura, s’han de plasmar en despesa dels visitants als comerços de la ciutat.

Al 2024, la competència que té el comerç urbà és ferotge, a causa de les grans superfícies, la mobilitat de les persones i sobretot pel creixement del comerç online. Així doncs, cal actuar per evitar, per aturar, per minimitzar aquestes fugues d’oportunitats de negoci que tant afecten al comerç urbà.

El Nadal a Reus hauria de funcionar com una eina més per ajudar a minimitzar aquest efecte a la ciutat. Però realment, és així?

Els estudis d’impacte econòmic

No hi ha millor manera per contrastar hipòtesis i reduir les discussions sobre els impactes, que recollint i analitzant dades i fer-ho de forma objectiva.

Els estudis d’impacte econòmic permeten establir quin és el retorn que genera una activitat ja sigui als seus promotors, als participants o a l’activitat comercial de la ciutat. També es poden vincular a la creació d’ocupació o a la creació d’imatge de marca.

Tanmateix, aquests estudis no es limiten al càlcul d’aquest retorn. També permeten conèixer molt millor com són els visitants de la ciutat, veure quins aspectes han funcionant correctament i quins es valoren de forma menys positiva. Amb aquesta informació, els responsables tècnics i polítics podran planificar millor les properes edicions: què comunicar, a qui comunicar-ho, quins aspectes cal tractar i millorar.

L’estudi de Ceres sobre la campanya de Nadal a Reus

La ciutat de Reus ha rebut sobre uns 410 mil visitants en el període de Nadal (totes les dades fan referencia al període que va des de finals de Novembre fins Reis i al següent conjunt de comarques: Baix Camp, Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà, Priorat i Terra Alta). Aquesta xifra, en base a l’error de qualsevol resultat que ve d’una mostra, es podria moure entre els 380 mil i els 445 mil.

D’aquests visitants, uns 180 mil han fet compres de Nadal als comerços de Reus, xifra a la que cal afegir els 67 mil reusencs que també n’han fet.

Per una banda, els reusencs que han fet compres de Nadal a la ciutat s’han gastat de mitjana 366€ en aquest període, mentre que pels visitants la xifra es situa en els 241€ de mitjana.

Aquests càlculs de base situen el volum de la despesa realitzada en comerços de Reus, en compres vinculades a Nadal, en més de 67 milions d’euros. Xifra que en el pitjor dels casos es situaria en els 57 milions i en la vessant més optimista en els 79 milions.

Val a dir, però, que aquesta xifra és només una part de l’impacte econòmic com a mínim en tres dimensions diferents, ja que encara que no disposem de les dades, cal pensar que aquests visitants a més de les compres específiques de Nadal (com els regals a familiars o els canelons), també van comprar altres productes no vinculats al Nadal (com l’espuma d’afaitar o unes taronges), o que una part d’aquests van aprofitar la visita per anar a sopar, prendre alguna cosa en un bar, anar a la perruqueria, van aparcar el cotxe… és a dir gastar els diners en serveis i restauració. I per últim una constant que es repeteix en diferents estudis que Ceres ha fer per l’Ajuntament de la ciutat: la repetició, la fidelitat. El fet que la pròpia visita genera recurrència. Aquests visitants tornaran en altres moments de l’any per fer altres compres.

Les persones que han realitzat compres de Nadal la ciutat, han comprat principalment roba i complements, alimentació i joguines. Però també productes de salut i bellesa, llibres, equipament esportiu, productes d’electrònica….

Com es comentava abans, una part molt important de les persones que realitzen compres de Nadal a Reus aprofiten per anar a dinar o sopar als restaurants (fins el 67%), el 68% ha visitat alguna activitat de la campanya de Nadal i el 52% han aparcat en pàrquings municipals.

Cal destacar que els visitants valoren molt bé la ciutat durant la campanya de Nadal, amb les activitats, l’animació, la il·luminació,… i que gairebé la unanimitat recomanarien a amics i familiars que vinguessin per Nadal a Reus.

 

Opinió | Indicador d’Economia

NO ET PERDIS RES,

SEGUEIX-NOS

EXPLORA ELS NOSTRES ARTICLES

Descobreix els nostres articles i publicacions

Tres mesos que han canviat com entenem el futur

La dada no decideix: el problema és qui assumeix el criteri

El client responsable

Una oportunitat per repensar els serveis públics

El clúster TIC Catalunya Sud: un diamant que cal seguir polint

La paradoxa del coneixement en l’era de la informació

Innovació

La potència sense control … deia l’anunci de Pirelli

Tot canvia i tot segueix igual

La gestió de l’error i la cultura de l’organització

Entrepreneur In Love

Límits i riscos de la IA al mon de l’empresa

Pròxima estació: Àrea Metropolitana

Validant la innovació

Nadal a Reus

Mystery shopper: una eina per competir millor

El món s’acaba el 31 de desembre?

Estratègia i negociació: el joc del gallina guiant les decisions empresarials

Més enllà de les valoracions de 5 estrelles

Intel·ligència Artificial i els reptes de les pimes

Reptes de l’automoció

Els avantatges de contractar (bons) professionals

Les barreres a la innovació

L’entrenador de l’endemà

No t’ho quedis dintre!

Inflació i comportament del consumidor

Les pimes, actors necessaris davant el repte ambiental

Clúster, paraula de moda al món empresarial

Mirar els futurs possibles

Mirar el futur en context de guerra

Una assignatura pendent de la transformació digital

Empatia en el món digital

Eines per al Reus Comercial del 2022

Matriu d’afectacions, punt de partida de la nova realitat

Temporada turística 2021, la dificultat de prendre decisions en la incertesa

Menys despesa, però que es quedi a prop

Estudios sociológicos en tiempos de ‘smart cities’

Creix el pessimisme sobre la conjuntura entre les empreses de l’àrea de la Cambra de Comerç de Reus

Mirant el RGPD amb altres ulls

Per què diuen neuromarqueting quan volen dir màrqueting?

L’impacte (relatiu) de l’Aeroport de Reus

El repte de l’aigua

Horitzó 2020: les innovacions que venen

ExproReus, motor de l’economia

Les barreres a la transformació Digital

Alerta amb les enquestes electorals!

La Responsabilitat Social no és una prioritat

El diàleg amb l’entorn, oportunitat per a les organitzacions

Conjuntura Empresarial: més del mateix (però una mica millor)

La necessitat de la prospectiva

Polítiques culturals: molt més que retorn econòmic