El món accelera el pas cap a la digitalització dels processos i la preponderància de les dades. Aquesta és una de les macrotendències més clares per a tots els experts. De fet, gairebé ningú creu que anirem enrere. Les visions diferents no són tant en relació a la digitalització, sinó en com aquesta es produirà i s’hauria de produir. La digitalització de processos facilita l’automatització de las presa de decisions, els simplifica, permet establir algoritmes i ens porta cap un món on els humans serem menys necessaris per dur a terme certes tasques i rutines. Ara, a la tornada de les vacances, a enfrontar-se a indicadors de gestió i desempeño, KPIs, dashboards, informes diversos… podria ser oportú posar en valor les relacions humanes i l’empatia que es produeix en aquestes relacions. O la manca d’ella.
L’empatia és la capacitat que tenim les persones per posar-nos en el lloc de l’altre i percebre els seus pensaments, sentiments i emocions. És vital per a les relacions humanes, per a la vida social i, també, per a l’activitat empresarial i econòmica. D’alguna manera, seria possible fer-nos un dibuix, una foto, d’allò que està pensant i sentint el nostre interlocutor.
L’empatia té com a mínim dues dimensions: la primera cognitiva i la segona emocional. La dimensió cognitiva és la que ens hauria de permetre posar-nos al lloc de l’altre, agafar la seva perspectiva, els seus temors, les seves realitats o els seus objectius. Ens ajudaria a entendre perquè la persona que tenim al davant pren unes determinades decisions o actua d’una determinada manera. La dimensió emocional és aquella que ens permet copsar els sentiments de l’altre. Comprendre que una persona està bé o ho està passant malament. I aquesta ens pot portar al contagi emocional, si ell riu, tu rius, si ell plora, tu et pots entristir.
En les relacions professionals de les properes dècades, basades en les omnipresents dades i en un context d’aplicació del teletreball, serà cada cop més necessària l’aplicació de l’empatia en totes les seves dimensions. Serà un factor que ens podrà explicar la caiguda del desempeño d’un treballador o que un client que de cop i volta té una resposta inesperada o que, simplement, ens deixa de comprar. En aquestes situacions ens donarà informació que s’escaparà als indicadors digitals. Els models estadístics ens diuen el què està passant i com ha passat, però tenen dificultats per entendre les raons que han motivat que passés, especialment quan tenen a veure amb què passa dins del cap d’una persona o d’un grup de persones.
La transformació digital ha de ser transformació cultural, i aquesta última s’ha d’incloure sí o sí per no deshumanitzar les relacions. Per tot plegat, és bàsic treballar l’exercici del canvi de perspectiva. Per fer-ho, cal entendre els interlocutors, posar-te en el lloc de l’altre, entendre les seves preocupacions, el seu punt de vista, les seves necessitats, objectius o expectatives. I això vol dir, donar feedback i rebre feedback, preguntar, escoltar activament, observar. I fer-ho més enllà de la comunicació verbal
Per tant, en un món que va cap a les dades, les relacions a distància (teletreball, compra online…) requereixen crear els espais necessaris per a que es produeixi aquesta relació de major qualitat: cal crear-los, cultivar-los i fer-los créixer.
