A Ceres hi ha sempre visions diverses en relació als fets d’actualitat. Cada persona de l’equip té les seves opinions i les defensa amb els seus arguments, però com a empresa, com a organització, Ceres és políticament independent i rarament mostrem un posicionament polític davant d’allò que passa al nostre entorn. A Ceres tampoc som experts en política internacional ni en conflictes bèl·lics i, per tant, a data d’avui, les nostres anàlisis del conflicte serien tan superficials, com moltes de les que actualment estem veient en els mitjans pretesament de comunicació.
Si alguna cosa defineix el nostre temps és la velocitat a la que tenen lloc els canvis i l’impacte global de cadascuna d’aquestes transformacions. Així doncs, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha posat la pandèmia, que ha estat el nostre pa de cada dia durant els dos últims anys, en un clar segon terme de l’actualitat. Algú recorda l’erupció a l’illa de La Palma?
Els indicadors que tant s’utilitzen parlen de com han estat les coses en el passat, alguns prou actualitzats porten al present i alguns altres, la minoria, ens permeten mirar cap al futur. Tanmateix, el principal canvi entre l’anàlisi del passat i el del futur és que el primer és únic i quan s’analitza diversos observadors objectius podrien arribar a conclusions similars, però quan observem el futur, aquest és del tot indeterminat.
En un estudi prospectiu en el que Ceres ha participat durant el 2021, en cap moment es va establir com a possible escenari una guerra a Europa. Probablement, si t’ho haguessin preguntat a tu mateix el desembre de 2021 tampoc ho hauries proposat. Sembla molt difícil poder preveure el futur amb aquest conjunt de canvis que succeeixen de forma continuada. Llavors, el que cal és que les persones, les empreses i les organitzacions ens enfoquem cada vegada més cap a la incertesa del futur.
Cal assumir que ens movem sobre una capa de gel on les coses no son estables ni fixes. Així doncs, haurem de promoure un canvi cultural i actitudinal sobre com ens relacionem amb el(s) futur(s). Cal agafar perspectiva sobre el dia a dia, fixar una mirada llarga continuada i incentivar una visió analítica i crítica que permeti arribar a qüestionar, fins i tot, el que avui són considerats pilars fonamentals.
Tanmateix, cal dotar d’eines a les organitzacions per fer possible aquesta mirada prospectiva. Dur a terme sessions de treball per debatre sobre els factors de canvi, sobre els impactes que aquests poden provocar, sobre les actuacions de diferents agents dels nostres mercats (competidors, clients, estats,…), sobre les possibles Wild Card (esdeveniments poc probables però d’alt impacte) i fer-ho de forma organitzada ens ajudarà com a organitzacions a trobar una resposta més adaptativa i ràpida a les transformacions que succeeixen al nostre entorn.
Així doncs, aquesta setmana toca dibuixar escenaris de futur en el context de complicació de les hostilitats: enduriment de la guerra, major implicació dels països de la UE, augment de les migracions, decisions sobre la dependència energètica europea de Rússia, etc. El present número de l’Indicador ja fa una anàlisi dels primers impactes, mirant de posar el focus a l’economia de les nostres comarques. Però aquests impactes globals cal baixar-los a la pròpia organització: consums, compra de materials, vendes, seguretat en el treball, crisi econòmica global, inflació, etc.
