L’economista nord-americà Michael E. Porter va ser qui va definir el concepte de clúster als anys 90 com una concentració territorial d’empreses, però també d’institucions i altres agents relacionats i interconnectats, enfocats a un determinat mercat, producte o sector industrial. La concentració crea unes economies d’aglomeració que generen diferents efectes entre elles que generen avantatges competitius. En aquest concepte, tant important és la idea de concentració com la d’interconnexió. I molt important: un clúster no es defineix perquè hi hagi una associació que en porti el nom i tampoc perquè ho digui un decret del govern.
Quins avantatges té?
Els principals efectes positius que provoca un clúster i que constitueixen la seva raó de ser són:
- Reduccions dels costos d’aprovisionament i logística.
- Un mercat laboral ampli, que facilita que les empreses trobin treballadors qualificats.
- La competència per a la mà d’obra millora les condicions laborals. És tant important captar com retenir. La rotació de la mà d’obra genera que les bones pràctiques o les innovacions també es transmetin pel sector.
- La competència entre empreses les obliga a ser més productives, a ser més eficients, a oferir les millors condicions, a fer les coses millor.
- La competència entre les empreses les impulsa a innovar, les hi obliga. El seu nivell d’innovació les fa més competitives que altres empreses en altre localitzacions. Les empreses del clúster “exporten” els seus productes i serveis fora del territori, generant un retorn extra.
- La concentració pot generar sinergies entre els actors que els permet abastar de forma col·laborativa projectes de més envergadura.
- La concentració facilita que hi hagi serveis complementaris, proveïdors de serveis transversals o especialitzats.
- El volum permet que apareguin centres de recerca, que les universitats i els centres de formació desenvolupin formació especialitzada per cobrir la demanda de les empreses.
El paper de les polítiques públiques
La feina de l’administració passa per no obstaculitzar el desenvolupament de la concentració empresarial, però també hauria de passar per la detecció anticipada dels clústers i per desenvolupar polítiques públiques per consolidar aquesta concentració promovent la formació, els centres d’innovació, provocant espais de relació entre empreses… La feina de les administracions no és “liderar” els clústers, ni inventar-se clústers inexistents, sinó detectar-los i facilitar la seva consolidació.
El canvi de paradigma que suposa un clúster
Quan l’empresa té la sort d’estar en un clúster (territori, no associació) haurà de desenvolupar habilitats, entre elles la innovació. Però, sobretot, ha de tenir la capacitat de canviar el seu paradigma empresarial i ser capaç de col·laborar, on abans només competia. Buscar sinergies, buscar complementarietats, col·laborar amb altres empreses per assolir projectes més importants i pensar que compartir avui els ingressos amb altres actors generarà ingressos molt més alts en el futur per a la pròpia empresa i per al conjunt de l’economia.
