INVESTIGACIÓ DE MERCATS

INVESTIGACIÓ SOCIOLÒGICA

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

GESTIÓ DE L’ENTORN

 

 

 

 

ACTUALITAT

Clúster, paraula de moda al món empresarial

L’economista nord-americà Michael E. Porter va ser qui va definir el concepte de clúster als anys 90 com una concentració territorial d’empreses, però també d’institucions i altres agents relacionats i interconnectats, enfocats a un determinat mercat, producte o sector industrial. La concentració crea unes economies d’aglomeració que generen diferents efectes entre elles que generen avantatges competitius. En aquest concepte, tant important és la idea de concentració com la d’interconnexió. I molt important: un clúster no es defineix perquè hi hagi una associació que en porti el nom i tampoc perquè ho digui un decret del govern.

Quins avantatges té?

Els principals efectes positius que provoca un clúster i que constitueixen la seva raó de ser són:

  • Reduccions dels costos d’aprovisionament i logística.
  • Un mercat laboral ampli, que facilita que les empreses trobin treballadors qualificats.
  • La competència per a la mà d’obra millora les condicions laborals. És tant important captar com retenir. La rotació de la mà d’obra genera que les bones pràctiques o les innovacions també es transmetin pel sector.
  • La competència entre empreses les obliga a ser més productives, a ser més eficients, a oferir les millors condicions, a fer les coses millor.
  • La competència entre les empreses les impulsa a innovar, les hi obliga. El seu nivell d’innovació les fa més competitives que altres empreses en altre localitzacions. Les empreses del clúster “exporten” els seus productes i serveis fora del territori, generant un retorn extra.
  • La concentració pot generar sinergies entre els actors que els permet abastar de forma col·laborativa projectes de més envergadura.
  • La concentració facilita que hi hagi serveis complementaris, proveïdors de serveis transversals o especialitzats.
  • El volum permet que apareguin centres de recerca, que les universitats i els centres de formació desenvolupin formació especialitzada per cobrir la demanda de les empreses.

El paper de les polítiques públiques

La feina de l’administració passa per no obstaculitzar el desenvolupament de la concentració empresarial, però també hauria de passar per la detecció anticipada dels clústers i per desenvolupar polítiques públiques per consolidar aquesta concentració promovent la formació, els centres d’innovació, provocant espais de relació entre empreses… La feina de les administracions no és “liderar” els clústers, ni inventar-se clústers inexistents, sinó detectar-los i facilitar la seva consolidació.

El canvi de paradigma que suposa un clúster

Quan l’empresa té la sort d’estar en un clúster (territori, no associació) haurà de desenvolupar habilitats, entre elles la innovació. Però, sobretot, ha de tenir la capacitat de canviar el seu paradigma empresarial i ser capaç de col·laborar, on abans només competia. Buscar sinergies, buscar complementarietats, col·laborar amb altres empreses per assolir projectes més importants i pensar que compartir avui els ingressos amb altres actors generarà ingressos molt més alts en el futur per a la pròpia empresa i per al conjunt de l’economia.

 

Opinió | Indicador d’Economia

NO ET PERDIS RES,

SEGUEIX-NOS

EXPLORA ELS NOSTRES ARTICLES

Descobreix els nostres articles i publicacions

Tres mesos que han canviat com entenem el futur

La dada no decideix: el problema és qui assumeix el criteri

El client responsable

Una oportunitat per repensar els serveis públics

El clúster TIC Catalunya Sud: un diamant que cal seguir polint

La paradoxa del coneixement en l’era de la informació

Innovació

La potència sense control … deia l’anunci de Pirelli

Tot canvia i tot segueix igual

La gestió de l’error i la cultura de l’organització

Entrepreneur In Love

Límits i riscos de la IA al mon de l’empresa

Pròxima estació: Àrea Metropolitana

Validant la innovació

Nadal a Reus

Mystery shopper: una eina per competir millor

El món s’acaba el 31 de desembre?

Estratègia i negociació: el joc del gallina guiant les decisions empresarials

Més enllà de les valoracions de 5 estrelles

Intel·ligència Artificial i els reptes de les pimes

Reptes de l’automoció

Els avantatges de contractar (bons) professionals

Les barreres a la innovació

L’entrenador de l’endemà

No t’ho quedis dintre!

Inflació i comportament del consumidor

Les pimes, actors necessaris davant el repte ambiental

Clúster, paraula de moda al món empresarial

Mirar els futurs possibles

Mirar el futur en context de guerra

Una assignatura pendent de la transformació digital

Empatia en el món digital

Eines per al Reus Comercial del 2022

Matriu d’afectacions, punt de partida de la nova realitat

Temporada turística 2021, la dificultat de prendre decisions en la incertesa

Menys despesa, però que es quedi a prop

Estudios sociológicos en tiempos de ‘smart cities’

Creix el pessimisme sobre la conjuntura entre les empreses de l’àrea de la Cambra de Comerç de Reus

Mirant el RGPD amb altres ulls

Per què diuen neuromarqueting quan volen dir màrqueting?

L’impacte (relatiu) de l’Aeroport de Reus

El repte de l’aigua

Horitzó 2020: les innovacions que venen

ExproReus, motor de l’economia

Les barreres a la transformació Digital

Alerta amb les enquestes electorals!

La Responsabilitat Social no és una prioritat

El diàleg amb l’entorn, oportunitat per a les organitzacions

Conjuntura Empresarial: més del mateix (però una mica millor)

La necessitat de la prospectiva

Polítiques culturals: molt més que retorn econòmic