Un nou model de governança, un nou model de relació entre les organitzacions i la societat s’està implantant. Aquesta evolució es dóna a l’administració, i de forma encara embrionària a les empreses. D’una banda, l’administració pública ha de tenir en compte i implicar a la ciutadania en la seva gestió. I això, perquè es tracta de construir un futur conjunt, amb tots els drets i responsabilitats que això comporta. El diàleg entre l’ens públic i els veïns i veïnes es fa imprescindible per treballar conjuntament. Un diàleg que ha de ser bidireccional i ha de permetre escoltar i parlar, facilitar el debat i l’enriquiment de totes les parts.
Un ajuntament té la necessitat de conèixer quines són les percepcions de la seva ciutadania, quines són les seves expectatives, les seves necessitats per tal d’adaptar els plans d’acció municipals a les mateixes. Han estat moltes les ocasions en que les administracions han treballat d’esquena a la gent. Aquesta manera de fer, conseqüentment, ha comportat la realització d’equipaments que no s’han utilitzat, de serveis que no donaven resposta a les necessitats, etc. En resum, d’ineficiència i manca de resposta.
En l’àmbit de l’empresa privada, tant el diàleg intern com el diàleg extern amb la societat pot ser una potencialitat compartida, tot i que actualment encara poc practicada. Des de la Responsabilitat Social Corporativa s’han introduït certs aspectes de filosofia d’un nou model de gestió i relació empresa-entorn, que sembla haver-se construït principalment de forma unilateral des de l’empresa, això sí, amb l’objectiu de tenir en compte els impactes negatius i positius que l’activitat empresarial produeix i introduir actuacions de disminució en el primer cas, i de potenciació en el segon. No obstant, tot sovint aquestes accions en relació als impactes no sorgeixen del diàleg, ni treballen en l’eix de millora del diàleg amb la comunitat.
Sigui com sigui, una empresa depèn inevitablement de la relació que estableix amb l’entorn. Les empreses presten molta atenció al diàleg amb els seus clients i mercats. Però moltes no presten la mateixa atenció als entorns geogràfics on es produeix la seva activitat. I aquest nou model de governança a les empreses demana tenir molt més en compte aquests entorns geogràfics i sociològics en els que impacta la seva activitat. En aquest cas, el diàleg amb l’entorn acaba sent l’eina que facilita l’aflorament de possibles discrepàncies, de necessitat de saber, de pre-judicis sense contrast, de visions diferents, d’expectatives desconegudes, i també pot ser l’eina per tractar-les, inici d’un possible apropament i adaptació per ambdues bandes, per reduir aquells aspectes que provoquen un major rebuig o millorar aquells que generen un major efecte positiu. Aquest diàleg aproxima posicions, genera confiança entre els agents, credibilitat per a l’empresa i les seves marques i d’altra banda redueix la desconfiança i el descrèdit.
