El Radar Cambra revela que la RSC està molt per sota d’altres polítiques de l’empresa com la política de qualitat, la de màrqueting o la de recursos humans. Tot i això, dur a terme aquests tipus d’actuacions reporta diferents beneficis i així ho perceben de forma remarcable les empreses del territori. Aquests beneficis es visualitzen tant de forma tangible (millora de la imatge de l’empresa, rendibilitat a llarg termini, fidelització de clients), com també de forma intrínseca a la pròpia RSC en aspectes com la confiança envers l’empresa o la millora de la relació amb la comunitat. Per tant, hi ha qui pensa que la RSC es du a terme per la pròpia filosofia de la RSC i qui creu que aquesta tindrà un retorn a llarg o molt llarg termini en els números de l’empresa.
Els principals àmbits en els que es dirigeix la RSC és en els treballadors i les seves condicions laborals i després en el medi ambient. Àmbits concrets com l’esport, la cultura o grups en situació de risc apareixen en un segon o tercer nivell. En canvi, la societat i l’entorn geogràfic són clarament àmbits en els quals també es centren i s’haurien de centrar aquestes polítiques.
Fins una quarta part de les empreses del Radar Cambra diuen realitzar iniciatives de RSC de forma continuada i/o planificada, mentre que 4 de cada 10 ho fan, sense continuïtat ni planificació. Fins un 35% no en fan o no ho saben.
Dins les accions concretes de responsabilitat social de les empreses s’hi poden situar aquelles de diàleg i comunicació amb l’entorn. Entre les més citades apareixen les enquestes o consultes i les reunions amb representants d’institucions, però també de forma més minoritària la participació en fòrums de diàleg o la realització de panels amb la societat de l’entorn. Així doncs, gairebé la meitat de les empreses diuen realitzar alguna acció de diàleg amb l’entorn.
Les empreses que realitzen accions de diàleg les consideren MOLT útils ja que milloren la relació amb la comunitat, els permet conèixer les preocupacions i necessitats de la mateixa, permet millorar la imatge de l’empresa i sobretot la confiança que tenen amb la seva manera d’operar.
Val a dir però que les empreses que no duen a terme aquest tipus d’accions perceben principalment la millorar de la imatge com els benefici de fer-ho i per tant no són conscients o no tenen en consideració els altres retorns en confiança i credibilitat que aquestes accions poden generar.
Vistos els resultats, existeix realment una actitud d’implicació i transparència amb l’entorn entre les empreses del territori, o encara resta camí per recórrer en la interiorització del diàleg i la relació amb la comunitat com element central i estratègic no només a nivell econòmic, sinó també a nivell social?
