Els canvis que hem vist en els darrers anys no són probablement ni una petita part dels canvis que veurem en el futur. El ritme del canvi tecnològic s’accelerarà, les innovacions en diferents sectors es multiplicaran. La situació política global també pot patir canvis ja sigui a petita escala com a escala global. Paral·lelament, el canvi climàtic i altres aspectes lligats amb el medi ambient també actuaran com a factors de transformació.
Així doncs, conèixer la realitat actual, o fins i tot interpretar la realitat actual a partir de velles estadístiques ja no és, ni pot ser, suficient. Cal que les empreses, les organitzacions (i els seus responsables) canviïn el focus. Necessiten mirar cap al futur per poder adaptar-nos de forma innovadora i preventiva als canvis. Ja no és suficient amb veure quins canvis o quines innovacions es produeixen als respectius mercats (aquests canvis i innovacions ja s’estan produint i ja hi ha competidors que els estan posant sobre la taula).
El pensament orientat al futur és vital per a qualsevol planificació o activitat que pugui afrontar els reptes de manera proactiva. La prospectiva millora aquest pensament, reunint la intel·ligència anticipada des d’una àmplia gamma de fonts de coneixement d’una manera sistemàtica i relacionant-la amb la presa de decisions actuals. La prospectiva no pretén predir el futur amb exactitud, sinó que convida a entendre’l, convida a veure’l com quelcom modelable.
Els objectius d’un estudi de prospectiva han de ser desenvolupar una visió global de la situació futura, identificant els factors clau del canvi, les amenaces, les oportunitats que es poden produir, identificar les possibles línies d’evolució entre d’altres, i fer-ho pensant més enllà de les vies establertes. La prospectiva hauria de ser una activitat participativa, multidisciplinària i discursiva basada en les opinions més formades, les millors disponibles. Aquests condicionants fan que l’ús de panells d’experts sigui un de les metodologies més emprades, ja sigui aplicant mètodes Delphi, mètodes de construcció d’escenaris o vision building, critical thinking. Aquestes es complementen tot sovint amb altres tècniques com amb l’anàlisi de dades, l’anàlisi de series estadístiques. En la proximitat, cal plantejar aquests estudis tant a nivell territorial com a nivell sectorial, almenys en aquells sectors que han de ser més rellevants per l’economia del territori del futur.
