L’Ajuntament de Reus i el seu teixit comercial disposen a partir d’ara d’un estudi sobre hàbits de consum de la població actualitzat a Gener de 2021. Aquest no és només un recull de dades sinó que ha d’ajudar a desenvolupar i fer més eficients les estratègies comercials. L’estudi, dut a terme per Ceres, amb les respostes de més de 1150 persones de Reus i comarques de l’entorn a través d’un qüestionari online, permet entendre millor els fluxos comercials i els canvis que s’han produït pel confinament o l’efecte del comerç online.
S’identifica el creixement de la compra de productes per canals online des d’abans del confinament. Tant per l’increment de les persones que compren online, com per l’augment de freqüència entre aquells que ja ho feien. La compra online destaca en productes de moda, perfumeria i sobretot materials d’electrònica i informàtica. Més d’un 25% compra de forma majoritària aquests productes pels canals online. I per exemple, en el cas dels productes de moda, només un 40% no els compra mai online. Reusencs i reusenques destaquen com a principals avantatges de la compra online els seus preus competitius, però també els terminis de lliurament reduïts o la facilitat de devolucions.
D’altra banda, el comerç tradicional també té les seves fortaleses: l’assessorament, el bon servei, la qualitat dels productes o la proximitat. Es constata també que entre aquells que escullen botigues físiques, n’hi ha una gran part (fins un 95% en alimentació) que fa part de les seves compres en grans superfícies. O també es pot observar que una part de les compres dels reusencs i reusenques es fan a altres municipis. Destaca el 42% que compren productes d’electrònica fora de la ciutat.
Així doncs, el comerç tradicional de Reus té un conjunt d’amenaces que s’han convertit en realitat i que disminueixen la part del pastís que els toca: grans superfícies, comerç online i altres municipis del voltant. Hi ha tanmateix, resultats que presenten una lectura més positiva. El radi d’acció de la ciutat continua sent prou ampli i consistent, tot i que durant el confinament s’ha vist força alterat. La restauració s’esdevé un motor clau de l’atracció de visitant a la ciutat.
I a partir d’ara?
Entendre la importància dels serveis a la persona i la restauració en particular en les estratègies de retenció i captació de visitants, doncs aquests es veuran menys impactats pel comerç online. Tenir una bona oferta mèdica, de restauració o de serveis a les persones serà clau per a la ciutat.
Així doncs, més enllà dels resultats de l’estudi, cal veure la ciutat com un ecosistema, on els sectors comercial i de restauració i el conjunt de serveis a la persona han d’establir una acció col·lectiva de la qual en sortiran tots beneficiats. Uns discurs que fa temps que és sobre la taula, però que costa de reeixir.
Per exemple, la competència contra el comerç online només es podrà dur a terme amb accions conjuntes, que permetin compensar els avantatges que els consumidors hi veuen. Si les persones compren online pels preus competitius, els terminis de lliurament o la facilitat de devolucions i canvis, els sector tradicional ha de poder generar noves avantatges en aquests punts.
Actuar plegats, invertir en accions conjuntes de ciutat. Entendre que el comerç local necessita de potencials consumidors que vinguin a la ciutat. Recordar que la ciutat és aquí i que aporta molt més que la freda compra a través de la tauleta. Quins atractius ha de tenir la ciutat? I sobretot qui els ha de finançar?
